ALEXANDER S. NEIL, mestre. Summerhill School des de 1921
Llibertat total, llevat de impedir la llibertat d’un altre. Principi de Rousseau portat al màxim.
Sense coaccions, llibertat d’acció. Pedagogia anti-autoritària. Contra l’autoritarisme. Esperem que no contra l’autoritat. Decisions democràtiques en assamblea.
PRINCIPIS EDUCATIUS:
-felicitat (Rousseau)
-convivència (Lane)
-sexualitat (Reich)à tenir relacions sexuals abans del casament i defensava les relacions prematrimonials. Diversitat i poder trobar la persona que connecta amb tu.
Exclosa la religió com a rituals, com a formes pràctiques però no la religió de caràcter personal.
Defensor del poble.
CARL ROGERS, psicoterapeuta.
Terapeuta de caràcter individual. Introdueix la teràpia personal i en el fons hi ha educació.
Estat d’ànim bàsic per la salut. Nosaltres mateixos ens curem, nosaltres conduïm la nostra vida. El terapeuta, ajuda.
Amb un bon ambient psicològic, el malestar, les malalties no són tan presents.
El mestre no ensenya materia, ensenya a ser persones. L'educació està`centrada en l'alumne i es té plena confiança en l'estudiant, en les seves possibilitats, en la seva capacitat d'esforç i millora.
Aprenentatge vivencial o significatiu (interès, responsabilitat, creativitat).
ObraOn Becoming a person, 1961
La pedagogia institucional
M. LOBROT, G. LAPASSADE, R. LOUREAU, 1965
Perspectiva sociopolítica.
La pedagogia institucional
M. LOBROT, G. LAPASSADE, R. LOUREAU, 1965
Perspectiva sociopolítica.
G. Lapassade presenta la Pedagogia Institucional com una anàlisi de lesinstitucions escolars. Es tracta una anàlisi permanent de les institucions externes(regles exteriors a l'establiment, programes, instruccions, distribució del personal segons jerarquia etc.) Per tal de procedir després a la distribució del marge de llibertat en el qual el grup-classe pot administrar el seu funcionament i treball, através de la creació d'institucions internes (regles interiors a l'establiment, itècniques institucionals).
Participació i assamblea per a decidir.
F. Oury, A Vàsquez, 1967
Orientació psicoterapéutica.
Estudia casos d'infants, diagnostica i intervé.
Critica a aquelles que volean formar éssers i no ésser per a un motiu, ja que creu que aquests són éssers pelillosos per l'ordre social i per l'equilibri col·lectiu dels individus.
La desescolarització. La mort de l'escola.
M. MacLuhan.
Eficàcia dels mitjans de masses en l'educació. Democratització de la cultura.
L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969: la impremta
El aula sin muros (1964)
Ivan Illich.
La rigidesa de l'escola és inoperant, recuperar la convivencialitat. Bancs de dades d'informació (tecnologia).
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola. Renda educativa familiar inversa per gastar en instrucció i formació.
La sociedad desencolerizada (1971)
Everet Reimer.
L'escola actual atempta contra la salut mental, ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents. Educar a casa.
La escuela ha muerto (1974)
Paul Goodman.
Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència.
La desescolarización obligaroria (1973)
L'escola: aparell de reproducció social
Bourdieu i Passeron. Tota acció pedagògica es objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari, de una arbitraritat.
El treball pedagògic, inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.
Baudelot i Establet. És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball. L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica)
Xarxes escolars: Primària professional, secundària superior.
L'educació personalitzadora
Emmanuel Munier. Filòsof cristià. orientació ètica i metafísica. Deriva del compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunista, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
Lourenzo Milani. Capellà. Educador social. A "Carta a una mestra, 1967" denuncia el caràcter classisita, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat.
Paulo Freire. Donar la paula als oprimits. Analfabets sí, però amb cultura. Cercles de cultura amb educador. Alfabetització conscienciadora (no ideolitzadora, ni doctrinaria).
La modernitat i els mitjans de masses: consciència ingènua. La consciència critica i el diàleg ajuda a transforma al món.
L'educador com a intel·lectual no és ni de classe oprimida, ni de la classe opressora, tot i que actua per una o per l'altra.
Pedagogia crítica
Henry Giroux (estudis culturals), Michael Apple (el currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolit el control de les nostres vides), Basil Berstein (la relació classe social, llenguatge i educació, codis lingüístics).
No hay comentarios:
Publicar un comentario