Metodològia sistemàtica i tecnificació de l'educació

Nord-Amèrica. Anys 1950
Teoria General de Sistemes

Ludwing von Bratalanffy (biòleg, filosofia, art). Austríac. Va crear entre 1937 i 1969 la General System Theory.

La Teoria General de Sistemes és un estudi interdisciplinar que troba les propietats comuns a entitats anomenades sistemes. Aquests sistemes eren sistemes dinàmics regulars (partint de l'organisme vital a la màquina) que depenen un de l'altre. Per poder activar el circuit fa falta un sensor.

Estructura i funció... funció i estructura: la funció fa l'òrgan, és a dir, en adaptar-se una nova funció es crea l'òrgan.

Sistema--> aparell--> òrgan.

Finalitat global, objectius que es concreten i la relació d'encadenar informació d'un lloc a un altre.

Metodologia: deducció, inducció, experimentació, analogía. El tot és més que la suma de les parts, el sistema són relacions organitzades amb diferente parts. La persona també és un tot i estem constituïts per parts, igual que el coneixement, s'ha d'anar omplint amb parts. 

Particularment en els organismes vitals.

Isomorfisme (homeomòrfic en les cultures, R. Pankkar). Isomorfo vol dir que tenen la mateixa forma. Homeomòrfic, que tenen la mateixa i compleix una mateixa funció.

Analogia: semblança entre parts que en diversos organismes tenen una mateixa posició relativa i una funció semblant, però un origen diferent.

Teoria general que lliga votes les idees i en una una que ho engloba tot.

Cibernètica i educació

Norbert Wiener (matemàtic, zoologia, filosofia): Cybernetics or Control ans Communication in the Animal and the Machine, 1948.

La cibernètica és un procés de regulació i optimització que va de l'orgànic a lo mecànic. Es centra en: informació-control-regulació-comunicació.

Entropía: tendència al desordre, la vida és dinàmica, els cicles canvien, es mouen. Hi ha una natural i l'altra cultural-social. El contràri trobem la Negentropia (organitzar la informació).

Procés rítmic, codificació, ordre.

Teoria matemàtica de la información de Clau de Shannon (1949): les dades s'organitzen i permeten donar una información en un sentir poc literari, sinó en sentit matemàtic. Hi ha un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogía, sense deixar de banda: subjectivitat, consciència, creativitat...

Optimització del sistema: equilibri dinàmic... homoòstasi orgànica.

Feed before (anticipació, projecció)... feed back (revisió, ajustament).

Tecnologia educativa i mesura de l'eficiència

Ralph Tyler

• 1930. Avaluació educativa com a mesura de resultats
• 1942. Avaluació del currículum entre objectius i resultats. Per poder millorar els resultats

Expansió de l'educació sense resultats millors (1950)

Lee J. Cronbach, 1963 Avaluació per millorar el currículum.

A partir de 1970 professionalització en l'avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam

El "Joint Committee on Standards for Educational Evolution", 1981 el van few per aconseguir un estàndard de l'educacció, s'ocupaven de com avaluar i organitzaven el centre. Es preocupaven per quins factors eren els causants de bons resultats o mals, quines influïen: alumnes, currículum, professors, organització del centre

Control de la despesa pública. Obsessió per l'eficàcia i els resultats.

La instrucció programada

Skinner, 1950. Sistema que dona una informació, una regla, posa l'exemple i es fa l'exercici. Automatització d'aspectes de l'ensenyament. Aquesta forma d'ensenyar dóna motivació al nen, fa que aprengui per ell mateix. 

Taxonomia dels objectius de l'educació

Benjamin S. Bloom (1950)

Àmbit del coneixement. Programar l'ensenyament per objectius clars i avaluables:

• Coneixement: recordar, identificar, localitzar
• Comprensió: entendre, interpretar
• Aplicació: técnica, saber fer, realitzar
• Anàlisi: descomposar el que és complex en parts, elements
• Síntesi: reintegrar elements que for men part d'una estructura
• Avaluació: inficadors clara per a comprobar l'aprenentatge

Introducció a Espanya:

Finalitats, objectius: generals, específics, operatius, finals (1970)

Avaluació: inicial o diagnòstica, contínua o formativa, final o sumativa (1980)

Continguts: conceptuals, procedimentals, actitudinals-habituacions (1990)

Taxonomia dels objectius de l'educació

David R. Kraathwohl (1960)

Àmbit de l'afectivitat.

• Recepció: consciència, predisposició, atendió selectiva
• Resposta: acceptació, predisposició, satisfacció
• Valoració: acceptació del valor, preferència pel valor, lliurament
• Organització: conceptualització, organización sistema de valors
• Caracterització conjunt de valors: prespectiva generalitzada, caracterització

La formación tecnológica dels mestres

Pensament sistèmic

Pensar sistèmicament significa:

• Pensar de forma multidimensional: circular, horizontal, vertical i lateral.
• Focalitzar el tot, les parts i, principalment, promoure la interacció entre les parts d'un sistema.
• Ésser conscient que el tot mai pot ser avaluat amb la simple anàlisi de les seves parts.

Precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada

Programar les actuacions. Seguir el procés tecnològic

Finalitat i objectius previs i no perdre'ls de vista

Avaluar segons objectius previs formulats i indicadors identificats

Avaluar: segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre

http://www.innovaforum.com/concepte/tipuspen.htm