Édouard Claparède (1863-1940): neuròleg, pedagog i psicòleg infantil suís. Fundador de l'insitut Rousseau (1912), Ginebra, avui conegut com l'Institut de Ciències de l'Educació. Aquest institut estava destinat a la formació dels educadors, una escola que estudiava la psicologia del nen i buscava idees educatives alternatives. Hi van anar Piaget, Ferrière. Claparède és un psicopedagog que a partir del coneixement crear un seguit de pautes d'intervenció per tal de millorar l'educació dels nens i els infants. Juntament amb Dewey va ser un dels màxims exponents de l'educació activa, de la pedagogía de l'acció.
Per a Édouard Claparède, l'educació ha de tenir com a finalitat el desenvolupament de la democràcia i una major comprensió entre els pobles i que, la disciplina interior ha de sibstituir la exterior.
També, el desenvolupament evolutiu d'homes i dones és diferent i fa la classificació segons diferents etapes:
- Primera infància
- Segons infancia
- Adolescència
- Pubertat
Primer any: Interès perceptiu.
Segon i tercer any: interès pel llenguatge.
De 3 a 7 anys: edat de les preguntes.
De 7 a 12 anys: interessos especials-objectius.
De 12 a 18 anys: període sentimental.
Edat adulta: període de treball.
Aportacions:
- Pedagogia basada en l'estudi del nen.
- La infància és un conjunt de possibilitats que no s'han de frenar.
- Investigar i treballar són unes necessitats dels éssers humans.
- Teoria del joguet.
- L'eix de l'educació és la acció i no pas l'intrucció.
- Mètode d'educació funcional. Concepció funcional de l'educació.
- Diferenciació de l'individu.
La concepció funcional (Activa) de l'educació.
Claparède és defensor de la pedagogia funcional. Aquesta està centrada en les necessitats i interessos del nen i per tant, l'educació s'ha de adaptar als processos mentals i desitjos o necessitats del nen. El mestre ha de treballar per estimular l'infant, per crearli interès per aprendre. Com? Per exemple fent que el nen sigui el centre dels programes i dels mètodes escolars, i utilitzant la joguina com a eina de treball. La infància és l'edat adecuada per jugar, per la plasticitat... S'ha de passar del joc a l'aprenentatge, ja que tots dos es complementen.
les materies impartides han de ser pròximes, vinculades a la societat i a la realitat, ja que facilitarà l'aprenentatge del nen i a la vegada el motivarà, ja que veurà que hi ha una aplicació a tot allò que l'envolta.
La selecció d'aquells nens més dotats per tal de que puguin desenvolupar al màxim les seves habilitats i puguin assolir major coneixement.
Supressió dels exàmens i de la consideració del treball mitjançant un llarg seguiment de l'infant.
L'educador ha de tenir coneixements sobre la psicologia del nen i l'ha de conèixer personalment. Ha de tenir en compte les tècniques mentals del nen i el seu desenvolupament mental. Estudia les funcions mentals i se centrà sobretot en les tècniques de memorització.
Concepte d'intel·ligència
"es la capacidad general por la que el hombre es capaz de corresponder a las exigencias NUEVAS de la vida con ayuda de los rendimientos intelectuales".
Comprèn que la consciència es construeix socialment, és intel·ligència criada en afectivitat i defineix l'home com un ser biològic i social, sense dualisme, sense ser termes independents. Planteja que en la consciència resideix l'origen del progrés intel·lectual, però aquesta no es presenta en el moment del naixement sinó que és una qualitat que es construeix socialment, per mitjà del que denomina la simbiosi afectiva.
En conseqüència l'objectiu de la Psicologia és l'explicació de la formació i desenvolupament de la consciència.
Hi ha 4 factors que expliquen la evolució psicológica del nen.
- La emoció
- L'altre
- El medi (físic, químic, biològic i social)
- El moviment (acció i activitat)
Defensa l'estudi amb visió integral i no pas fragmentada.
El concepte de desenvolupament
Wallon defensa un concepte unitari de l'individu, indicant que en el desenvolupament humà es produeix una transició des del biològic o natural, al social o cultural.
Wallon coincideix amb Vygotsky en afirmar que el nen és un ésser social des que neix i que en la interacció amb els altres va a residir la clau del seu desenvolupament.
Estadis de maduració
El concepte de desenvolupament està vinculat al concepte d'estadi, com succeeix en, la teoria de referència de la psicologia evolutivade l'últim terç del segle XX, la Teoria de Piaget. Els plantejaments van ser molt diferents. Piaget va establir uns estadis del desenvolupament cognitiu avaluant les capacitats del nen per mitjà d'un sistema lògic-matemàtic en cadascuna de les edats. D'aquesta manera el nen posava en joc un conjunt de capacitats necessàries per resoldre problemes que es trobaven fonamentalment en els dominis de la matemàtica o de la física,encara que progressivament Piaget els va anar estenent a altres àmbits, com la moral o el joc. No obstant això, Wallon defineix un estadi com un conjunt característiques específiques que s'estableixen a partir de les relacions que el subjecte manté amb el medi,en un moment donat del desenvolupament.
Trobem el següents estadis:
- IMPULSIVITAT motriu i emocional. L'emoció permet una simbiosi afectiva amb l'entorn. (0-1)
- SENSORIAL-MOTRIU I EMOCIONAL: manipulació d'objectes i la imitació (2-3)
- PERSONALISME: Consciència i afirmació de la personalitat en la contrucció del jo (3-6).Subperíodes: oposicionisme (intents de afirmació, insistència en la propietat dels objectes), búsqueda de la acceptació i admiració dels altres (període narcisista), Representació dels rols.
- PENSAMENT CATEGORIAL: conquesta i coneiement del món exterior (6-12).
- PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA: contradicció entre allò conegut i el que es vol conèixer. Conflictes afectius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario