Vigotski (1896-1934): jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic Segons la seva teoria, el desenvolupament intel·lectual dels nens és una funció del grup humà en el que ens movem, més que una qüestió individual. Precursor de la Neuropsicologia i contructor de la psicologia científica: finalitat la contrucció de la nova societat. 

1. Teories de Vigotsky

1.1. Zona de Desenvolupament Proper (1978). La ZDP és la diferència entre el que un infant és capaç de fer, amb l'ajuda d'un adult, i el que és capaç de fer sol. 

Quan un nen o nena treballa sol es un problema o tasca,  segons la seva capacitat que té per fer front a aquesta situació veiem el seu desenvolupament real. Quan es refereix al que un nen és capaç de fer amb la guia que els proporciona un adult ho diu desenvolupament potencial.


Constructivista:es construeix el coneixement de baix cap a dalt. Una cosa es construeix sobre una altra. Els coneixements prèvis s'han de fer sòlids per poder construir el coneixement. 

Vigotsky relaciona directament la llengua oral i les construccions mentals. Ho veiem en aquesta frase: " Si vols aprendre alguna cosa, ensenya-li a algú". D'aquesta manera, fent-ho fora, ordenes i situes els conceptes a la teva ment. 

Hi estic molt d'acord, ja que és quan intentes explicar a algú algun coneixement que creus que tens quan t'anadones si realment ho tens après i assolit o si veritablement no ho has acabat d'entendre o tens dubtes. Una bona manera d'estudiar és agrupar-te amb el teu grup d'amics i anar explicant, una vegada un i una vegada un altre, allò que has d'aprendre. D'aquesta manera, amb els coneixements d'un i amb els coneixements de l'altre pots anar assimilant tot el contingut que hi s'hagi d'estudiar. Fer reflexions en grup i resoldre els dubtes conjuntament fa que a la vegada comparteixis temps amb els teus amics.

El desenvolupament humà és possible per interacció social. Vigotsky entén el desenvolupament individual, ontogènic, com el resultat del desenvolupament grupal, filogènic de l'espècie.  El desenvolupament dels individus és resultat de la cultura en que està inmers. La llengua apresa i els raonaments són fonaments per al desenvolupament mental i aquestes capacitats (llengua i raonaments), es formen a partir de l'interacció social amb els altres. Aquestes capacitats són desenvolupades a través d'un procés anomenat interiorització. A partir de la consciència es fa una contrucció social.

El llenguatge és mediador entre la consciència i la ment.

Jean Piaget (1896-1980). Biòleg, filòsof, dedicat a la psicogenètica suís. Director de l'Institut Jean-Jacques Rousseau (1921-1925). El 1955 crea i director del Centre International d'Éspistemologie Génétique.

Epistemologia genètica
Epistemologia entesa com la investigació de les capacitats cognitives de un mode empíric.
Genètica entesa com la investigació dels inicis del pensar en l'humà, encara que Piaget sí que creu que hi ha una base genètica, dels gens.

Asimilació
Consisteix en la interiorització d'un objecte o d'una situació a una estructura comportamental i congnitiva preestablerta. Per exemple: un bebé que agafa un objecte i se'l posa a la boca. Agafar-lo i posar-se'l a la boca són activitats innates i interioritzades que ara són utilitzades per un nou objectiu.

Acomodació
Modificació de l'estructura cognitiva o de l'esquema comportamental per assolir altres objectes o events que fins el moment eren desconeguts pel nen.

Aquests dos processos s'alternen per tal de buscar l'equilibri (homeostasis) per intentar controlar el món extern per sobreviure. Hi ha una interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació.

Estadis desenvolupament cognitiu:

SENSOMOTRIU: El nen utilitza els seus sentits, que estàn en ple desenvolupament, i les habilitats motrius per tal de conèixer allò que l'envolta. Es prepara per poder pensar amb imatges i conceptes. Ex. xupar-se el dit. Diferents relacions circulars: primàries, secundàries i terciàries. (0-2)

PREPARATORI: interiorització de les reaccions de la etapa anterior. Apareixen accions mentals que encara no poden ser categoritzades. ex. intuició, egocentrisme, joc simbòlic. (2-7)

OPERACIONS CONCRETES: operacions lògiques utilitzades per a la resolució de problemes El nen comprèn que la quantitat, en els líquids, es manté igual encara que variï la seva forma. ex. la cantitat d'un litre d'aigua d'una ampolla molt estreta i d'una més grossa, per molt que pugui semblar diferent, és la mateixa. Ademés també comprèn els volums. A partir de l'observació, la cusalitat i la ordenació. (7-11)

OPERACIONS FORMALS: dificultat en aplicar les seves capacitats a situacions abstractes. Si un adult (sensat) li diu "no et burlis d'ell perquè és gros... què diries si et succeís a tu?" La resposta del subjecte en l'estadi de només operacions concretes seria: jo no sóc gros. 


Obres
La représentation du monde chez l'enfant, 1921
Le jugement moral chez l'enfant, 1934
Introduction à l'épistémologie génétique, 1950
Psychologie et pédagogie, 1069