TEMA 11. ESCOLA INCLUSIVA

La idea és incloure’ls a tots, tractant-los individualment, ja que així hi ha diversitat. Per aprendre a viure junts (discapacitats personals) és una alternativa pel propi alumne i pels altres que aprenen a ajudar. En la base de l’escola inclusiva està que el docent que tingui un coneixement psicopedagògic.

Inclusió: és un concepte teòric de la pedagogia que fa referencia a la manera en que l’escola ha de donar resposta a la diversitat. És un terme que sorgeix als anys 90 i pretén substituir al de integració, fins aquest moment el dominant en la pràctica educativa. S’ha de modificar el sistema escola per a que respongui a les necessitats de tots els alumnes, encara que siguin els alumnes qui s’hagin  d’adaptar al sistema, integrant-se en ell. L’opció consistent i deliberada per l’heterogeneïtat en l’escola constitueix un dels pilars centrals de l’enfocament inclusiu.

L’educació inclusiva: es presenta com un dret de tots els nens i no només d’aquells anomenats amb necessitats educatives especials (NEE). Pretén pensar les diferencies en termes de normalitat i d’equitat en l’accés a una educació de qualitat per a tots. L’educació inclusiva no només postula el dret a ser diferent com a legítim                                  sinó que valora explícitament l’existència d’aquesta diversitat. S’assumeix així que cada persona difereix d’una altre en gran varietat de maneres i que per això les diferencies individuals han de ser vistes com una de les múltiples característiques de les persones. D’aquesta manera la inclusió total significaria l’aposta per una escola que acull la diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a la discriminació entre diferents tipus de necessitats ni per motius relatius  a les possibilitats que ofereix l’escola promovent el tracte equitatiu de cada alumne. El procés de la inclusió pretén minimitzar les barreres per a que tot participin sense importar les seves característiques físiques, mentals, socials, contextos cultural...

Educació especial: és aquella destinada a alumnes amb NEE degut a una súper dotació intel·lectual o bé a discapacitat psíquiques, físiques o sensorials. L’educació especial en sentit ampli comprèn totes aquelles actuacions encaminades a compensar dites necessitats, ja sigui en centres ordinaris o específics.

Necessitats educatives especials (NEE): La LOE defineix necessitats educatives especials (NEE) com alumnes que requereixen per un període de la seva escolarització o al llarg de tota ella, determinats suports i atenció educativa específica derivades d'una discapacitat física, psíquica o trastorn greu de conducta i / o sensorial.

Pedagogia terapèutica: Una pedagogia amb molt de coneixement de neurologia, psiquiatria, psicopatologia infantil i juvenil. Avui no és així i prop del 50% de la formació hauria d'esser d'aquesta especialització.