Educació ComunicActiva: Expressar emocions, impressions que produeix. L’adult no ha de conduir res, ha de deixar que sortin les impressions.
Sunion és una escola que va aparèixer a 1974 com a institució cultural catalana coma a centre d’educació secundària.
Pep Costa pau tenia dos idees:
- partir dels grups d’amics, del grup d’iguals.
- Utilitzar els mitjans d’audiovisuals, i en aquela època ni pensar en vídeo.
L’escola sunion des dels 80 i poc ja tenia estudi de gravació en vídeo, va muntar un estudi per què els alumnes poguessin editar, muntar...
La incorporació de les tecnologies no és només un valor d’aprenentatge sinó que te un valor d’educació personal.
Hi ha coses que presentades en ficció tenen un valor educatiu molt bo si se li sap donar.
No s’ha de confondre la realitat amb la ficció, s’han d’evitar aquests casos.
Recursos TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i TAC (tecnologies de l’aprenentatge en col·laboració)
Catalunya es va acollir a les aules u per u per una situació econòmica.
Volen transformar les aules en espais connectats en xarxa. És un tema educatiu. Volen canviar les maneres de fer per donar una resposta adequada a tots els alumnes.
El professorat està format per donar aquesta docència.
XTEC: xarxa de tecnologies de l’educació de Catalunya. Dóna molts recursos per ajudar als mestres. Hi ha projectes en xarxa, integrat en totes les llengües, idees..
Els mestres públics només tenen 30 hores laborals a l’escola.
Célestin Freinet et Élise
Freinet introduí tècniques i propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals:
text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar,
fotografia i cinema, ràdio i electròfon,
màquines d’instrucció,
pla de treball setmanal, correspondència escolar,
els mètodes naturals, biblioteca de treball,
fitxers de treball individual.
Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l’aula que trencaven amb l’escolàstica i la uniformitat industrial.És el model que encara estem cercant per incorporar internet... i ja el teniem.
L'aportació pedagògica de Freinet, Célestin et Élise
Célestin fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns. Estudia teoria: psicologia, sociologia. És un home de poble que contempla la vida de la natura. És un home amb compromís polític per la causa del poble i més en els moments dificils (dues guerres). És un home identificat amb la dona Élise, companya de vida.
Les tecnologies de la informació i els mitjans de comunicación no canvien el model escolar
El model escolar es canvia amb pedagogía f
- fonamentada en el coneixement de l'infant o jove
- amb els recursos, tècniques i procediments de la nostra societat
- que articuli totes els variables en un sistema: coherent internament, consistent científicament, eficaç en objectius educatius i evident en el comportament cultural fora de l'escola (no sols exàmens).
- Basat en estimular el gust pel coneixement i en enfortir la voluntat, deixant els controls com a seguretat última.
Hi ha escoles que es van anticipar canviant ja el model:
École populaire de Vence (Célestin et Élise Freinet, 1932-1966) és l'escola de les tècniques modernes, diversificació a l'aula, impremta i text lliure, mètodes naturals, pla de treball individual, assemblea de classe...
Escola l'Horitzó (Josep Oliveras i Montserrat Ballús, 1972-....)
éscola basada en organització i tècniques Freient que incorpora ordinadors i Logo, robòtica Lego, invents CIRIT, tesines de batxillerat des de 1982.
Escola Súnion (Josep Costa-Pau i Magda Planella, 1974-....) pedagogia per a adolescents en grup natural d'amics, horaris i agrupacions segons activitat, àudiovisuals, vídeo, ordinador, partocipació en tècniques i serveis...
Escola El Martinet (Montserrat Navarro i Meritxell Bonàs, 2005-....) organització per ambients de treball i comunitats de tres edats, gran projecció al barri
No hay comentarios:
Publicar un comentario