viernes, 27 de enero de 2012

TEMA 9. POLÍTICA I LEGISLACIÓ DE L'EDUCACIÓ. PACTE SOCIAL PER A L'EDUCACIÓ

OBJECTIU: UnA ESCOLA DE QUALITAT, EQUITAT i ECEL·LÈNCIA

Una escola o col·legi és una institució o centre encarregat d'educar o impartir docència sobre unes determinades àrees.

Parlem d’educació de qualitat perquè la qualitat és un concepte bàsic per a la bona formació personal i professional de les persones. Només amb una bona qualitat podrem arribar a desenvolupar totes les nostres capacitat i donar una bona utilitat a aquestes.

Equitat i excel·lència. Amb la LOE els socialistes es van veure que el poder no els duraria molt més i  canviaria el govern i van pensar de no canviar mes les lleis i fer un acord. El conservadors volen una escola d’excel·lència, que hi hagi nivell perquè puguin anar a grans escoles, universitats. La postura del progres social per una escola per tot esta més al nivell d’equitat, igualtat. L’equitat vol dir no que tothom pugui estudiar lliurament, però no es final si no el principi. En aquests els hi he de donar més per  que arribar a ser com els altres, aquest que tenen menys els hi dono més suport, el que la família no els hi pot donar... la LOE va voler recollir les dues coses, es possible, però difícil

"La lliçó de política educativa, d’educació i d'escola públiques, que ens donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió per l’educació, la de la ràbia, la de la justícia per acomplir un dret, la del treball i la il·lusió, la de l’atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de la bonhomia i el bon humor, la del sentinella del deure envers l’educació de cada infant en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat."


Marta Mata, L'educació pública, l'escola pública en: Raimon Portell, Marta Mata: El camí de l'escola, Barcelona, 2007

L'Escola Pere Vila es va inaugurar l'any 1931. Formava part d'un projecte de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona que pretenia millorar l'escola pública de la ciutat. En poc temps es va convertir en un centre pedagògic pioner i va adquirir prestigi internacional

L’Escola Pere Vila aspira a ser un centre educatiu de referència per l’entorn i per la ciutat perquè vol:

- ser un centre acollidor i inclusiu, capaç d’atendre amb qualitat tot l’alumnat tot donant resposta a les seves necessitats educatives i d’estils d’aprenentatge;
- ser un centre on l’alumnat pugui gaudir d’una experiència emocional positiva que els permeti créixer i aprendre en un context afavoridor pel seu desenvolupament com a persones i ciutadans en col·laboració amb les famílies;
- ser un centre que faciliti als mestres i altres professionals les condicions òptimes pel desenvolupament de la tasca docent amb qualitat;
- ser un centre que activi la sensibilitat envers la diversitat, l’interès pel coneixement i el sentiment de pertinença al centre de tots els membres de la comunitat educativa;
- que tots el seu alumnat assoleixi les competències bàsiques que els permeti un aprendre a aprendre al llarg de la vida;
- que tot l’alumnat desenvolupi l’interès pel coneixement en les diverses vessants: pensament, ciència, literatura, llengües estrangeres, arts plàstiques i música;
- ser un centre que fomenti el treball rigorós, en equip i cooperatiu;
- ser un centre que col·labori, participi i es coordini amb els altres centres, els serveis i les entitats de l’entorn social del territori per a sumar esforços i oferir una educació coherent;
- ser un centre innovador, tot recordant els seus origens i la seva història, i oferir una continuïtat de tota l’etapa obligatòria mitjançant la coordinació amb l’Institut Pau Claris fins a l’assoliment de l’Institut-Escola.
- participar en l’assoliment de la cohesió social oferint un servei on tots els alumnes i les alumnes gaudeixin de l’escola com una oportunitat de convivència i aprenentatge que els permeti superar les diferències per raó d’origen social o econòmic.

Aprendre és, en darrera instància, un acte individual que es dóna en un context social. Aleshores, una escola ha de ser un espai que permeti que cada criatura, que cada nena i cada nen, que cada jove desenvolupi al màxim les seves capacitats i que allò que aprèn – allò que acaba sent- ho posi al servei dels altres.
Text escrit per Jaume Cela i Juli Palou, del plafó "Context Social " per l'exposició de la Xarxa 0-18.

L’Escola defineix com a propis aquests valors que són compartits per la major part dels membres de la comunitat educativa i que s’han d’entendre des de la perspectiva dels pilars per una educació del s. XXI (aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a aprendre i aprendre a ser) :
                        el respecte al pluralisme.
                        la pau i la convivència.
                        la coeducació.
                        la participació i el treball en equip.
                        l’esperit crític i la responsabilitat.
                        la creativitat.
                        la comunicació amb les famílies.
                        la col·laboració amb l'entorn social.
                        el respecte al medi ambient i la sostenibilitat.
                        els hàbits saludables.
                        la diversitat cultural i lingüística.
                        la innovació pedagògica.
                        el sentit de l’humor

Escola Ramon Llull és una escola pública d’Educació Infantil i Primària, situada a la Dreta del Districte de l’Eixample. La llengua catalana és la llengua vehicular i d’aprenentatges a tota la Comunitat Educativa iniciant-se la llengua castellana i la llengua anglesa a partir del Primer Nivell del Cicle Inicial de Primària. Prioritzen l’assoliment de les capacitats a l’educació infantil i de les competències bàsiques a primària, que afavoreixen l’autonomia necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament personal i social.

Escola Vila Olímpica és una escola oberta al barri, a Barcelona, a Europa i al món. Tenim una relació de col·laboració amb les famílies que porten els nens i les nenes al centre. Creiem que és bo que el món dels infants entri a l'escola a través de les famílies. És per això, que fem activitats que fomenten aquest contacte entre l'escola i la família. Ajudem els nens i les nenes en el seu creixement personal a partir d'un ambient de confiança i d'exigència que afavoreix el desenvolupament de l'autonomia personal i de l'autoestima perquè ambdues característiques són necessàries per a un desenvolupament harmònic dels infants.

Escoles alternatives:
Decroly
Horitzó
Martinet
Martí i pol
Els pinetons
El Roure gros

Pedagogia i participacióà És una altre perspectiva.
Pedagogiaà fonaments científics, sistema pedagògic i principis educatius.
ESCOLA CATALANAà portada de l’òmnium cultural, institució unitària per promoure la cultura catalana i l’escola catalana.

ÒMNIUM I REVISTA ESCOLA CATALANA
Òmnium va néixer oficialment l’11 de juliol de 1961 amb la forma jurídica de societat civil amb l’objectiu de protegir i de promocionar la cultura catalana. L’entitat es va crear en un moment històric on la cultura catalana es trobava censurada i perseguida per la dictadura franquista i per tant era una necessitat nacional recuperar-la i mantenir-la. Des d’aquest punt de vista, l’entitat va esdevenir una eina social i fonamental de resistència nacional i de suplència de les institucions catalanes, inexistents durant la dictadura.
Dos anys més tard, el 1963, Òmnium va patir un dels seus pitjors moments amb l’escorcoll i la suspensió de les activitats de l’entitat i la clausura de l’estatge per part del govern franquista. Tot i així, Òmnium va continuar amb el seu compromís cultural en la clandestinitat fins a l’any 1967 que va aconseguir de nou, i després de molta lluita jurídica, la legalització. Va ser en aquell moment quan Òmnium va poder desplegar-se pel territori català amb una àmplia xarxa de vint-i-una delegacions repartides per les comarques de tot el país.
Així, l’any 1967 es va inaugurar la primera delegació territorial d’Òmnium a Terrassa, seguida de Granollers, Igualada i Mataró. El desplegament de les delegacions territorials i la restitució, a finals dels seixanta, de la llengua catalana, van permetre a Òmnium la posada en marxa dels serveis de suport a la llengua i la cultura catalana amb força i constància.

Defensem i promovem la llengua i la cultura catalanes i la identitatnacional de Catalunya.
Escola Catalana és una revista editada per ÒMNIUM CULTURAL que vol crear debat i fer reflexionar sobre els temes educatius, socials i culturals més rellevants del nostre temps. I, amb el propòsit de contribuir a formar opinió entre el professorat i actualitzar-ne la visió des de noves perspectives epistemològiques, compta amb col·laboracions de professionals destacats en cadascun dels àmbits.


Fer de mestre: La política educativa, l’escola com a institució social o la tasca del docent són qüestions que planen sempre al voltant d’Escola Catalana. Si sovint, però, ho fan de forma indirecta -subordinades al camp d’estudi específic tractat en el monogràfic-, en aquest número prenen un protagonisme especial.
Centrat específicament en la figura del mestre, repassem aspectes diversos relacionats amb la seva formació. Els diferents plans d’estudi vigents els darrers anys, els coneixements i usos lingüístics en la formació inicial dels docents, les pràctiques formatives, la tasca del psicopedagog, la formació en noves tecnologies... la llista de temes abordats és llarga. Esperem, en tot cas, que sigui útil per contribuir a encetar un debat que, avui, ja és urgent.

La infància:
No veure només l’escola sinó que estem en una societat. Estem en una convenció dels drets de l’infant fins las divuit anys; se’ls protegeix, han de ser escoltats,...
La recent llei a Catalunya de la infànciaà llei d’oportunitat a la infància i a l’adolescència; desenvolupar els drets i donar el màxim d’oportunitats.

Convenció dels drets de l’infant:
La Convenció sobre els Drets dels Infants, de les Nacions unides, es va adoptar el 1989. A finals de 1997 havia estat ratificada per tots els països, excepte Somàlia i els Estats Units, tot i que alguns països han formulat reserves als articles 37 i 40 (que tracten específicament de la justícia de menors). La Convenció considera infant tot individu menor de 18 anys, llevat que, en virtut de la llei que li sigui aplicada, hagi assolit abans la majoria d'edat (article 1).

La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ja proclamava que els infants tenen dret a "atenció i assistència especials"; la Convenció referma aquest principi i disposa de quina manera es poden i s'han de protegir els drets de tots els infants. És de caràcter vinculant per als estats que l'han signada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario