Friedrich Fröbel

Friedrich Fröbel (1782-1852)  va ser un pedagog alemany que va aportar a la societat el concepte de Jardí d'Infància (Kindergärten). Creà el primer jardí d'infants de la història i fou el creador de la educació preescolar.

Contemporàni de Herbart (filòsof alemany, deixeble de Fichte que viu durant el màxim apogeu de l'idealisme,però que se n'apartà i adquirí posicions pròpies del kantisme). Influències de Pestalozzi.

La seva concepció educativa està basada en l'idealisme filosòfic i el nacionalisme polític de l'Alemanya romàntica. És per aquest motiu que també se'l coneix com a "el pedagog del Romanticisme".

Fröbel veu en l'infant una gran potència creativa que es manifesta abans que tot en el joc lliure i espontani. Creador per tant, del joc didáctic, els Dons. Reconeix la importància de l'activitat del nen en els seus procesos cognitius d'aprenentatge. Introdueix també, el concepte de joc lliure o treball lliure (Freiarbeit) en la pedagogía i estableix, com ja he comentat abans, el joc com a mecanisme per educar. Educa doncs a través del joc. Afirma que els nens fan jugant el que mai farien de forma imposada o de manera autoritària. El joc és desenvolupament personal i social. El joc com a treball.

Les seves asseveracions, les seves afirmacions, semblen resultat de la intuïció.

Fröbel va predicar amb convicció que calia fomentar l'educació del nen més petit abans de que aquest anés a l'escola obligatòria i comencés a aprendre les primeres lletres i regles de l'aritmètica.  Promou per tant, que  l'educació del nen més petit amb la família i amb una nova institució educadora: el Jardí d'Infants. 

Vida i introducció a la pedagogia

Orfe de mare i poc atès pel pare, el caràcter que desenvolupa Fröbel és d'un home poc comunicatiu, donat a la reflexió. Aquesta reflexió se centra quan ja és més gran en preocurar el benestar dels infants, un benestar que ell no va tenir. Era considerat un nen poc espavilat i un ànec lleig. 

Profundament religiós, ja que tots els memebres de la seva família estaven relacionats amb la pràctica religiosa. És també, admirador del medi que l'envolta, la natura. Durant un temps es dedica a la observació i a l'estudi d'aquesta, ja que treballà de guardabosc i col·laborà com a conservador en el Museu de Mineralogia. 

Com ja he dit anteriorment, és contemporàni de Herbart, qui fa el primer intent per tractar la pedagogia com  a disciplina autònoma. Fröbel és un gran seguidor de Herbart, però aquest s'allunya massa de la seva aplicació a la realitat. No es fins que dóna classes per guanyar-se la vida fins que no coneix la pedagogia d'una forma pràctica. 

Per tant, Friedrich Fröbel és un pedagog naturalista que creu en el valor de l'home constructor de la societat. 

Idees pedagògiques

• El professor està obligat a respectar els seus alumnes
• L'educador ha de ser un guia expermimentat i amic fiel que, amb mà dura i a la vegada flexible , ha de guiar als seus alumnes. L'educador és un subjecte actiu de l'educació.
• El mestre ha de conéixer les diferents etapes del desenvolupament humà: infància, pubertat, juventud, etc.
• L'alumne, l'estudiant, ha de ser tractat d'acord amb la seva dignitat, és fill de Déu.

Al 1837 funda el primer Jardí d'Infants. Els nens eren considerats petites plantes de jardí i el mestre el seu jardiner. El nen s'expressa a través de activitats que treballen la percepció sensorial, el llenguatge i el joc. 

És el primer educador que dóna tanta importància a les joguines i a les activitats lúdiques. Utilizació de materials com el paper, el cartró, la sorra, blocs de contrucció, etc. Gran importància a les activitats que impliquen moviment i ritmes. Promou el coneixement del propi cos: conèixer els elements que ens formen i moure cadascuna de les parts. Valora també, l'ús d'històries, contes, llegendes. faules, etc.

Tots aquests materials que Fröbel ofereix als nens, estan pensats i preparats de manera que corresponen a l'impuls innat d'activitat de l'infant i tenen en compte el desenvolupament del nen. Cal aprofitar per tant, l'ocupació espontània del nen per a que aprengui i adquireixi habilitats i coneixements.  Aquest conjunt de joguines que dónen al nen aquestes habilitats i aquests coneixements, els anomenarà dons. 

Com ja he dit abans, Fröbel era naturalista i per tant, dóna gran importància al coneixement d'aquesta natura, d'allò que ens envolta. Portar als nens d'excursió i fer activitats a la natura ajuden a que els nens coneixin coses noves i interaccionin amb el medi. 

Educació de la dona per educar els infants.

Fröbel considera els Kindergärten, centres d'educació de la dona. Lloc on poden aprendre de manera pràctica l'educació dels fills. Dirigit  no solament a les dones que hi treballaven, sinó que també a mares, mainaderes... D'aquesta manera aprenien la forma correcta de tractar als infants. 

Remarca que la dona és la més apropiada per a la educació del nen en les seves primeres edats.

Vídeo sobre l'autor

Cites de l'autor

Cites que permeten entendre millor les idees de Fröbel i que permeten relacionar diferents conceptes que va treballar el pedagog.

"El destino de las naciones descansa mucho más en las manos de las mujeres, las madres, que en las de los   poseedores del poder, o en las de aquellos innovadores que en su mayoría ni siquiera se entienden a sí mismos.  Debemos cultivar a las mujeres, que son las educadoras de la raza humana, o la nueva generación nunca podrá cumplir su destino."

"Deben plantarse nuevas semilas para que germinen y crezcan, si es que queremos que florezca el árbol de la humanidad.  No podemos arrancar el presente del pasado o del futuro.   Pasado, presente y futuro son la Trinidad del tiempo. ¡En los niños están las semillas del futuro!"

"El juego es la más alta forma del desarrollo humano en la niñez, porque es en sí mismo la más libre expresión de lo que habita en el alma del niño".

"Un niño que juega y trabaja a pleno, con perseverancia, hasta que la fatiga física le impide continuar, seguramente será una persona determinada, activa y capaz de grandes sacrificios."

"Protejamos a la nueva generación: no los dejemos crecer en el vacío y la nada para eludir el trabajo duro, para la introspección y el análisis sin acciones o para los actos mecánicos sin pensamiento ni consideración.  Guiemos a los jóvenes lejos de la búsqueda dañina de las cosas exteriores y del malsano amor por la distracción."

Text basat en informació extreta de:

Fröbel, F. 1989. L'Educació de l'home i el Jardí d'Infants. Diputació de Barcelona i Eumo editorial.  355 pàgines.

http://www.contexto-educativo.com.ar/1999/12/froebel.htm