Francis Wayland Parker (1837-1902). Militar que va a Europa i coneix la postura de l'il·lustrat Rousseau, la pedagogia de Fröbel, etc. Dedica el seu temps a estudiar-los. Pioner del moviment de l'escola progressista als Estats Units. L'educació ha d'incloure el desenvolupament mental, físic i moral. John Dewey l'anomena el Pare de l'educació progressista. En contra de l'aprenentatge basat en la memòria. Vol una educació que ajudi als estudiants a pensar per si mateixos i esdevenir persones independents.
Com ja he dit abans, està en contra de les memoritzacions mecàniques i vol donar més importància a l'expressió oral dels alumnes, a l'escrita i a les habilitats socials, culturals, a l'experimentació científica, etc.
Fora la disciplina punitiva i les memoritzacions mecàniques. Foment de les habilitats socials, l'expressió oral i escrita, activitats culturals, educacií física, experimentació científica amb materials, etc. Defensa que abans de començar a treballar a l'escola amb el llibre, cal experimentar, viure experiències pròpies, conèixer de forma pràctica i fomenta l'aprenentatge a partir de l'observació. Això es coneix com el MÈTODE QUINCY.
Penso que per aprender el primer que cal fer és obtenir coneixements de manera pràctica. Aquests, després probablement s'ensenyaràn de forma teòrica. És a partir, de l'observació del que ens envolta que aprenem més fàcilment, sense suposar un esforç exagerat. L'observació crec que és el primer mitjà per el qual assolim els nostres primers coneixements, ja des de ben petits. A més a més, crec que el fet de viure experiències personals, d'acertar i errar que s'apren. Ja vindrà més tard el fet de relacionar allò que experimentem personalment amb aquells coneixements més teòrics que et permeten especialitzar-te en un tema determinat. El fet de fer aquesta associació, crec que ajuda a que aquests coneixements s'interioritzin més fàcilment. Per tant, a l'igual que Parker, estic totalment en contra de la memorització mecànica. Crec que aquest mecanisme l'únic que aconsegueix és que el nen perdi interès per aprendre. Vull destacar que crec que avui en dia, aquesta memorització és molt present en el model educatiu que ens imparteixen i vull d'aquesta manera fer una crítica a el model educatiu que s'exerceix.
John Dewey (1859-1952). Professor de filosofía que intenta donar vida a la seva filosofía en les escoles. En la seva etapa de maduresa, Dewey, passa del idealisme pur al pragmatisme i al naturalisme.
El nen comença l’escola amb uns impulsos innats: comunicar-se, contruir, interés per explorar i expresar. Comprèn l’educació centrada en els nens adaptant-se a les necessitats i a les circumstàncies concretes de cada infant. El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats.
Una de les crítiques que fa als tradicionalistes és perquè no relacionen els temaris amb els interessos i les habilitats dels nens. També rebutja doctrines pedagògiques que entenen la educació com a preparació, com a preparació per a la universitat.
Superar els dualismes (ment-acció, psiqiuic-social, teoria-pràctica. treball-lleure...) L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç es fonamenta en l'interès no en compulsió.
Vida comunitària per aprendre la democràcia.
Mitjançant els principis d'iniciativa, originalitat i cooperació pretenia alliberar les potencialitats de l'individu cap a un ordre social que hauria de perfeccionar-se de manera progressiva.
L'escola, per Dewey, es concep com a reconstrucció de l'ordre social, l'educador és un guia i orientador dels alumnes.
Concepte de currículum com l'itineràri que segueix cada nen.
Mètode
My Pedagogyc Creed (1897)
The child and the curriculum (1902)
How we think (1910)
Interest and effort in Education (1913)
Creative intelligence (1917)
Penso que per aprender el primer que cal fer és obtenir coneixements de manera pràctica. Aquests, després probablement s'ensenyaràn de forma teòrica. És a partir, de l'observació del que ens envolta que aprenem més fàcilment, sense suposar un esforç exagerat. L'observació crec que és el primer mitjà per el qual assolim els nostres primers coneixements, ja des de ben petits. A més a més, crec que el fet de viure experiències personals, d'acertar i errar que s'apren. Ja vindrà més tard el fet de relacionar allò que experimentem personalment amb aquells coneixements més teòrics que et permeten especialitzar-te en un tema determinat. El fet de fer aquesta associació, crec que ajuda a que aquests coneixements s'interioritzin més fàcilment. Per tant, a l'igual que Parker, estic totalment en contra de la memorització mecànica. Crec que aquest mecanisme l'únic que aconsegueix és que el nen perdi interès per aprendre. Vull destacar que crec que avui en dia, aquesta memorització és molt present en el model educatiu que ens imparteixen i vull d'aquesta manera fer una crítica a el model educatiu que s'exerceix.
El nen comença l’escola amb uns impulsos innats: comunicar-se, contruir, interés per explorar i expresar. Comprèn l’educació centrada en els nens adaptant-se a les necessitats i a les circumstàncies concretes de cada infant. El desenvolupament cognitiu es fa en un entorn social amb les necessitats.
El seu pensament es basava en la convicció moral que "democràcia és llibertat", de manera que va dedicar tota la seva vida a elaborar una argumentació filosòfica per fonamentar aquesta convicció ja militar per portar-la a la pràctica (Dewey, 1892, pàg. 8). El compromís de Dewey amb la democràcia i amb la integració de teoria i pràctica va ser sobretot evident en la seva carrera de reformador de l'educació.
Una de les crítiques que fa als tradicionalistes és perquè no relacionen els temaris amb els interessos i les habilitats dels nens. També rebutja doctrines pedagògiques que entenen la educació com a preparació, com a preparació per a la universitat.
Superar els dualismes (ment-acció, psiqiuic-social, teoria-pràctica. treball-lleure...) L'educació escolar ha de ser educació social sobre la cultura del present. L'esforç es fonamenta en l'interès no en compulsió.
Vida comunitària per aprendre la democràcia.
Mitjançant els principis d'iniciativa, originalitat i cooperació pretenia alliberar les potencialitats de l'individu cap a un ordre social que hauria de perfeccionar-se de manera progressiva.
L'escola, per Dewey, es concep com a reconstrucció de l'ordre social, l'educador és un guia i orientador dels alumnes.
Concepte de currículum com l'itineràri que segueix cada nen.
Mètode
- Experiència directa
- Necessitats a resoldre
- Cerca d'alternatives
- Apuntar solucions
- Comprovar eficàcia
My Pedagogyc Creed (1897)
The child and the curriculum (1902)
How we think (1910)
Interest and effort in Education (1913)
Creative intelligence (1917)
No hay comentarios:
Publicar un comentario