Herbart i Pestalozzi

Juan Federico Herbart (1776-1841). Filòsof, psicòleg i pedagog alemany. Posterior a Kant. Ocupa la càtedra de Kant a Könisberg després de donar classes de filosofia a la Universitat de Göttingen. Dirigeix a Könisberg un seminari de padagogia fins el 1833, quan torna a Göttingen per donar classes de filosofia.

La seva pedagogia està influenciada per Rousseau i Pestalozzi. La seva proposta pedagògica es fomenta en la ciència i també en la psicologia.  

Proposta pedagògica

- La educació es construeix sobre l'esperit de l'home.

- Critica l'educació uniforme davant les desigualtats de les persones (morals i intel·lectuals) de les escoles públiques.

- L'educació és un procés d'instrucció moral on allò principal és el modelatge dels desitjos i la voluntat de les persones. Instrucció com a base de la educació.

- El seu objectiu és formar un nen autònom capaç de entendre i seguir normes de conducta que sorgeixen del seu interior.

- El mestre ha de ser carismàtic i ha de captar l'atenció i transmetre interès per l'aprenentatge als seus alumnes.

- Els esperits humans són com "tablas rases" sense contingut que han de ser formades a partir de l'ensenyament i l'aprenentatge.

Johan Heinrich Pestalozzi (1746-1827). Pedagog suís.

Pestalozzi va indicar que només l'educació podía realizar-se conforme a una llei, la de la naturaleza. D'aquest principi en deriva la necessitat de llibertat en l'educació del nen: cal que estigui lliure perquè estigui en contacte amb tot allò que l'envolta.
Educació elemental: a partir de l'observació de les experiències, interessos i activitats educatives. No s'ha d'ensenyar res que els nens no puguin veure (Rousseau). La finalitat principal de l'ensenyament no és l'adquisició de coneixements sinó desenvolupar la intel·ligència.
Va incloure també l'educació física com a mitjà de fortalesa i resistència corporal, tancant així el cicle de l'educació integral, que va des del més espiritual al més corporal.


Educació elemental

Per a l'ensenyament dels nombres(relacions mètriques i numèriques):

• Utilització de tablillas amb lletres, les quals acumulava d'1 en 1 perquè el nen coneguésla relació dels nombres, al mateix temps queservia per aprendre les lletres.
• Partir de les coses simples abans d'avançar ales més complicades.

Per a l'ensenyament de la forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure):

• Enriquir la memòria dels nens amb explicacions senzilles d'objectes i materials.Ensenyar a descriure ia adonar-se de les seves percepcions.
• Ensenyar al nen, per mitjà del dibuix, a mesurar tots els objectes que es presenten a la seva vista i adquirir habilitats per reproduir.Pestalozzi va pensar que per mitjà del dibuixs'exercitava al nen en la seva escriptura.

Per a l'ensenyament del llenguatge:

• Aplicar la psicologia, passant del so a la paraula i de la paraula a la frase (Mètodeanalític).
• Per mitjà de l'exercici de lectura i escriptura afermar els coneixements del llenguatge.

Per aspectes generals de la seva Educació elemental:

• Posar en pràctica el mètode d'ensenyar a uns per mitjà d'altres, a causa del gran nombre de nens.
• L'ensenyament d'ambdós sexes (coeducació).
• Importància de l'educació creativa i productiva.
• Ensenyament de moral i religió, que s'ha d'iniciar en la família.
• Considerar que les relacions afectives entre mare i fill, condicionen a aquestpaulatinament, a desenvolupar sentiments de bondat i amor.
• Educació Social: la qual s'ha d'iniciar en la família i continuar a l'escola.
• La pràctica de l'escola-treball, combinant l'ensenyament de la lectura, escriptura, càlcul,dibuix, moral i religió amb les activitatsagrícoles.

http://institutopestalozzi.galeon.com/cvitae1811459.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Johann_Heinrich_Pestalozzi