Les corts de Cadis. Consitució lliberal de 1812 quan Espanya era ocupada per Napoleó. La "Pepa" passarà a la història per ser l'única constitució espanyola que ha dedicat un títol exclusivament a l'educació, tal és la importància que se li va donar al tema educatiu. Quan les Corts de Cadis van aprovar el títol IX de la Constitució, dedicat a la instrucció pública, els diputats estàven reconeixent de fet el seu deute amb els homes de la il·lustració. La fe en l'educació bàsica comuna a tots els homes, la conveniència de la gratuïtat total de la instrucció elemental, la necessitat, en fi,d'un pla general de la instrucció pública, són idees que homes com Jovellanos, Cabarrús o Campomanes havien difós amb extraordinària tenacitat per tot el territori nacional.
La instrucció, tal com la va definir l '"Informe Quintana", de 1813, ha de ser universal-extensible a tots-pública-oberta atots els ciutadans-, gratuïta, uniforme i lliure.
http://personal.us.es/alporu/legislacion/constitucion_1812_educacion.htm
La llei reguladora de l'ensenyament, coneguda com a Llei Moyano, va ser una llei espanyola impulsada el 1857 pel govern moderat. Estructura el sistema escolar: primaria, batxillerat i universitat.
Amb aquesta llei es va intentar millorar lad eplorable condició de l'educació a Espanya, un dels països europeus amb major taxa d'analfabetisme en aquesta dècada.
Disputes: gratuitat, obligatorietat, llibertat de creació de centres, escola catòlica/laica.
La Institución Libre de Enseñanza
La Institució Lliure d'Ensenyament o ILE va serun famós intent pedagògic que es va realitzara Espanya, inspirat en la filosofia de Karl que va tenir una repercussió excepcional en la vida intel·lectual de la nació, en la qual va exerciruna tasca fonamental de renovació. Va ser fundada el 1876 per un grup de catedràtics (Francisco Giner dels Rius, Gumersindo de Azcárate, Teodoro Sainz Roda i Nicolás Salmerón...) separats de la Universitat Central de Madrid per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral.
Reforma social i cultural d'Espanya a través de la formación científica i cultural.
- Francisco Giner de los Ríos: Museo Pedagógico Nacional, Congreso Nacional de Educación, Junta de Ampliación de Estudios i Ministerio de Instrucción Pública (1901).
- Manuel-Bartolomé Cossío: residència d'estudiants, reforma de les Escoles Normals de mestres, Escola Superior de Magisteri de professors i inspectors.
- Lorenzo Luzuriaga: Misions pedagògiques, textos pedagògics i revista de pedagogia i publicaiocns de la R.P.
Francesc Flos i Calcat (1856-1929). Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Fundador de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899), del col·legi Sant Jordi (1898), primera escola en català, i altres escoles. Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d'ensenyament de la gramàtica catalana als infants.
Francesc Ferrer i Guàrdia va comprometre la seva vida amb un ideal d'emancipació dels éssers humans, i per això, va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies que, a l'Espanya del començament del segle XX, tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d'impedir, entre altres qüestions, el desvetllament d'una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l'educació dels infants.
Francesc Ferrer i Guàrdia neix a Alella al 1859, en el si d'una família de pagesos benestants, de marcades conviccions catòliques i conservadores. Després d'una breu etapa escolar s'educa bàsicament com autodidacte i treballa a Barcelona des de ben jovenet, exercint diferents oficis, en contacte amb el món de la menestralia de sensibilitat republicana. S'exiliarà a París, on farà classes de castellà, i entrarà en contacte amb algun dels representants d'una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, centrada en la defensa de l'autodeterminació dels individus per mitjà de l'educació integral.
L'escola Moderna
El projecte fonamental de la seva vida és l'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, a partir de 1901. S'hi portarà a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació -de sexes i de classes socials-, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos de l'aprenentatge el constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals. Ferrer i Guàrdia serà un exemple rotund de l'estreta relació que el pensament anarquista mantindrà amb l'horitzó d'un ensenyament renovat, considerat com a via fonamental per accedir a l'alliberament de l'individu de qualsevol sotmetiment.
Al 1906 Francesc Ferrer i Guàrdia juntament amb altres anarquistes van ser detinguts i condemnats per conspiració. Ferrer va estar-se més d'un any a la Presó Model de Madrid. L'Escola Moderna i moltes d'altres foren tancades, i encara que ell fou absolt de complicitat en l'acte de Morral, allò fou indubtablement per a ell el començament de la fi. Per exemple, l'Escola Moderna no tornarà a obrir com a centre d'ensenyament.
Francesc Ferrer i Guàrdia neix a Alella al 1859, en el si d'una família de pagesos benestants, de marcades conviccions catòliques i conservadores. Després d'una breu etapa escolar s'educa bàsicament com autodidacte i treballa a Barcelona des de ben jovenet, exercint diferents oficis, en contacte amb el món de la menestralia de sensibilitat republicana. S'exiliarà a París, on farà classes de castellà, i entrarà en contacte amb algun dels representants d'una pedagogia renovadora, laica i lliurepensadora, centrada en la defensa de l'autodeterminació dels individus per mitjà de l'educació integral.
L'escola Moderna
El projecte fonamental de la seva vida és l'Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, a partir de 1901. S'hi portarà a terme un ensenyament inspirat en el lliurepensament, practicant la coeducació -de sexes i de classes socials-, insistint en la necessitat de la higiene personal i social, rebutjant els exàmens i tot sistema de premis i càstigs, obrint l'escola a les dinàmiques de la vida social i laboral, i organitzant activitats de descoberta del medi natural. Els nens i nenes tindran una insòlita llibertat, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos de l'aprenentatge el constituiran les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Un trencament veritablement revolucionari amb els mètodes tradicionals. Ferrer i Guàrdia serà un exemple rotund de l'estreta relació que el pensament anarquista mantindrà amb l'horitzó d'un ensenyament renovat, considerat com a via fonamental per accedir a l'alliberament de l'individu de qualsevol sotmetiment.
Al 1906 Francesc Ferrer i Guàrdia juntament amb altres anarquistes van ser detinguts i condemnats per conspiració. Ferrer va estar-se més d'un any a la Presó Model de Madrid. L'Escola Moderna i moltes d'altres foren tancades, i encara que ell fou absolt de complicitat en l'acte de Morral, allò fou indubtablement per a ell el començament de la fi. Per exemple, l'Escola Moderna no tornarà a obrir com a centre d'ensenyament.
Ferrer i Guàrdia va morir als cinquanta anys, perquè, sense cap prova, se'l va acusar d'haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica de juliol de 1909. Va ser afusellat a Montjuïc, després d'un judici sense garanties a càrrec d'un tribunal militar, el 13 d'octubre de 1909.
El ressò internacional d'aquesta injusta execució es va manifestar en un seguit d'actes de protesta cívica, arreu d'Europa i del món, encapçalats per persones de totes les sensibilitats humanistes i progressistes, que, com a testimoni simbòlic, van confluir en la construcció d'un monument erigit a Brussel·les l'any 1911, amb el qual s'homenatja Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament.
Al peu d'aquest monument hi ha gravat el seu missatge:
L'ensenyament racionalista pot i ha de discutir-ho tot, situant prèviament els nens sobre la via ampla i directa de la investigació personal
http://www.ferrerguardia.org/biografia
La Renovació pedagògica a Catalunya (1906-1939)
Joan Bardina- Escola de mestres
Pau Vila- Escola Horaciana
Rosa Sensat- Directora escola del Bosc
Artur Martorell- Formador de mestres
Eladi Homs- Organitzador Escoles d'Estiu. Butlletí dels mestres. Introductor del bàsquet
Josep Estalella- Director e l'Institut-Escola
Alexandre Galí- Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar
Pere Vergés- Director Escola del Mar
Eladi Homs proposa ensenyar ortografia:
1. ortografia natural
2. ortografia arbitraria
Dictat i copia
proposa com ensenyar la composición escrita: diari personal, escrits espontanis i imaginatius, temes concrets, etc.
Obra de l'Ajuntament de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya
La Renovació pedagògica a Catalunya (1906-1939)
Joan Bardina- Escola de mestres
Pau Vila- Escola Horaciana
Rosa Sensat- Directora escola del Bosc
Artur Martorell- Formador de mestres
Eladi Homs- Organitzador Escoles d'Estiu. Butlletí dels mestres. Introductor del bàsquet
Josep Estalella- Director e l'Institut-Escola
Alexandre Galí- Escola Vallparadís. Mesura objectiva del treball escolar
Pere Vergés- Director Escola del Mar
Eladi Homs proposa ensenyar ortografia:
1. ortografia natural
2. ortografia arbitraria
Dictat i copia
proposa com ensenyar la composición escrita: diari personal, escrits espontanis i imaginatius, temes concrets, etc.
Obra de l'Ajuntament de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya
- Llengua catalana i llengua castellana a l'escola
- Les colònies escolars
- Psicotècnia i orientació professional
- Escola del Treball
- Mètode Montessori
- Tècniques de Freinet-impremta escolar
No hay comentarios:
Publicar un comentario