Antón Makárenko (1888-1939). Ucraïna. Professor. Després de la revolució russa (1917) funda les cases cooperatives per orfes de la guerra civil i també per a delinqüents juvenils, destacant la Colonia Gorki (1921). 

Era un professor amb una grans coneixements i ensenyava a pensar i a raonar. Tot i això, provocava rebuig als alumnes. Un dia, va decidir fer el balanç d'un dels trimestre calculant la puntuació de cadascun dels alumnes i ordenant-los segons la puntuació obtinguda. El nen que anava últim, al veure que era el pitjor alumne va entrar en un estat d'amargura. Aquest nen patía de tuberculosis i segurament no tenia una bona qualificació degut a la seva malaltia. Aquest fet va conmocionar a Makárenko, qui va compendre que per educar no només feia falta tenir uns grans coneixements i ser un bon professor, sinó que també s'han de comprendre les peculiaritats de la vida de cada estudiant, tenir en compte la situació personal que viuen i que els pot afectar.

La revolución de 1905 va tenir una gran repercussió a Rusia, fent despertar consciències i influint en la lliuta contra la autocràcia zarista. Makárenko i altres professors estaven subscrits a un diari bolchevique. Aquest grup d'intel·lectuals s'ajunta per cantar himnes revolucionaris i discutir sobre temes científics, filosòfics i polítics.

A les classes combinava allò cognitiu amb lo emocional. El temps lliure el dedicava a actuacions teatrals i a jocs diversos.

L'any 1920, Makarenko va dirigir un centre de delinqüents juvenils. Makarenko i els altres responsables del centre van recurrir a llibres de pedagogia, ja que no podien controlar el comportament dels residents. No van trobar respostes. Davant la desesperació, Makarenko va reaccionar d'una manera violenta amb un dels residents que es va negar a fer una tasca manada. Després del episodi agressiu, aquests van respondre de manera positiva, però no era una victòria, ja que la violència no ha de ser un conducta que pretengui millorar el comportament dels nois. Per tant, hi va haver un impacte emocional d'una pallisa en un context d'acceptació dels joves interns que van canviar radicalment el seu comportament.

Considera el treball col·lectiu el millor medi per aconseguir l'adaptació social dels éssers. Importància de la col·lectivitat per a treballar i assolir responsabilitats. Producció i treball cooperatiu. Finalment, és a partir dels altres residents que, quan un d'ells es saltava la norma, rebutjaven socialment a aquest, posant en pràctica un control social. Ara es feia el que era millor per a la comunitat i per tant, hi havia una gestió del dia a dia pels propis joves.

A el centre es va començar a llegir i s'organitzaven lectures col·lectives sobre Gorki, un autor molt admirat per Makarenko. Makarenko va dir:

Obra

El poema pedagògic, 1926

Les banderes a les torres

Célestin Freinet (1896-1966). Pedagog francès. Creador de les tècniques que porten el seu nom. Home de poble que contempla la vida de la natura. Propostes pedagògiques observant els mitjans i usos culturals: text lliure, llibre de la vida, imprempta escolar, fotografia i cinema, màquines d'instrucció, pla de treball setmanal, correspondència escolar, mètodes naturals, biblioteca de treball, fitxers de treball individual.  Freinet fa pedagogia pràctica, incorpora les tècniques i aparells moderns.


Va anticipar les formes organitzatives de treball diversificat a l'aula que trencaven amb l'escolàstica i la uniformitat industrial. 
A continuación hi ha l'explicació d'alguns dels recursos pedagògics esmentats anteriorment:
El text lliure
El text lliure és un text creatiu a partir de les vivències, l'espai i el temps que es decideixin lliurement. És un exercici de composició escrita.  No és un acte espontàni, ja que el text ha de tenir expressions analitzades prèviament a classe. D'aquesta manera s'hauria de fomentar que el text s'escrigui sobre el que interessa al nen, d'allò que el motiva i no donar un tema preestablert, tal i com es fa a moltes escoles d'avui, que fan que el nen perdi l'interés per a l'expressió escrita.


El llibre de la vida
Recull de textos i il·lustracions creats a partir de l'observació de les sortides escolars conduïdes pels mestres. Basat en Decroly: observació, associació i expressió. És, a partir de l'experimentació, del contacte amb la naturalesa, amb l'entorn que el nen pot aprendre d'una manera més dinàmica i d'acord amb les habilitats del nen per l'expressió escrita o la il·lustració. El fet de escriure i ilustrar pot fer que el nen relacioni allò que veu a la sortida amb allò epxlicat a classe, amb allò que li van explicar els pares, els avis o que, fins i tot, ha pogut veure a la televisió. D'aquesta manera, és més probable que el nen aprengui i adquireixi els coneixements.


La impremta
Amb l'aparició dels ordinadors, actualment el nen pot aprendre a escriure tan bon punt comença a llegir, sense tenir en compte la maduració grafomotriu. Hi ha hagut en els darrers anys un canvi en el mètode de la lectura i l'escriptura.


La fotografia i el cinema
La fotografia i el cinema com a eina d'aprenentatge. Aprenentatge a partir de la interpretació de la imatge, lectura de la imatge i del llenguatge verboicònic.
Avui en dia, els nens están tan familiaritzats amb la fotografia i el cinema que, quan arriben a l'escola no troben un aprenentatge dels usos culturals que poden fer.


Caraterístiques pedagogia de Freinet:

• L’escola responsable de l’aprenentatge moral dels nens.
• Aprenentatge mitjançant l’experimentació. A partir d’experiències viscudes.
• Diu que el treball escolar ha de tenir un sentit, una funció.
• Concepte de cooperació entre Mestres i alumnes, entre alumnes i entre Mestres. Entre els Mestres per aprendre de situacions i problemes que altres han viscut.
• Ambient apropiat per l’aprenentatge: amb materials adequats que els permetin experimentar amb tallers manuals, etc. I així desenvolupar les potencialitats del nen.
• Càlcul aplicat a la vida real, calcular pesos de productes, calcular el preu…
• Escola per a tothom, per a la classe treballadora també i ajudar les seves potencialitats.
•  Mestre anti autoritari que vol ajudar al procés d’aprenentatge del nen.
• Mestre amb actitud investigadora. Actitud davant cada alumne per ajudar-lo a superar les dificultats en l'aprenentatge. La pedagogía té una part empírica, a partir de l'experiència.

Comentari del vídeo l'infant salvatge:
Al començament del vídeo veiem una clara relació d'associació per tal de que el nen aprengui el concepte de llet i que a la vegada aprengui com s'escriu i com es pronuncia. Repetir el nom mentre s'intenta escriure fa que el nen relacioni els fonemes amb les lletres i aprengui l'idioma. A més a més, el fet de donar-li la llet és com una recompensa al fet d'escriure bé la paraula i per tant, fa que el nen aprengui més ràpid la seva escriptura. Només si escriu bé li donaràn allò que tant li agrada, ja que a més a més l'entendràn. Això pot ser positiu al començament de l'aprenentatge d'un nen que no s'ha socialitzat, pot ser positiu pel seu procés de socialització, però considero que el nen ha de tenir interès per aprendre sense que hi hagi recompenses, ja que l'aprenentatge t'enriqueix com a persona i ha de ser la propia persona, ja sigui amb l'ajuda del mestre, dels pares, etc qui ha de considerar l'aprenentatge un aspecte positiu per a ell i ha de tenir interès per aprendre i conèixer coses noves.
També veiem com el pocés de socialització del nen també es basa en la imitació dels comportaments de la gent que l'envolta, quan aprèn a escriure al seu nom per imitació o quan dibuixa una línia imitant els moviments de la persona que té al costat. Després d'aquesta imitació, de la observació, en Víctor ha de relacionar i associar els conceptes que aprèn. D'aquesta manera, imitant el seu nom de la pissarra ha de aprendre que es refereix a ell i que se'l coneix pel nom de Víctor. Aquest és el nom de la seva identitat.
També veiem que el nen és capaç de trobar solucions als seus problemes. Veiem com contrueix un porta-guixos, ja que el guix es desgastava degut al contacte amb la pissarra i es feia mal als dits. Mitjançant la experimentació i amb la resolució dels problemes que se li presenten, en Víctor desenvolupa les seves habilitats creatives, manuals, etc.


http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000003/00000064.pdf