Els il·lustrats Rousseau i Condorcet i els romàntics Schiller i Goethe

Jean Jacques Rousseau (1712-1778). Escriptor, filòsof i músic suís. 

Enfocament naturalista de l'educació.

"La instrucció és una necessitat per a tots" i obliga a "la societat" "a col·locar la instrucció a l'abast de tots".

La teoria pedagògica de Rousseau no sembla que tingués una feliç contrastació amb la realitat. El descobriment el 1798 d'un nen-llop en els boscos propers a París-el salvatge de Aveyron, tan magníficament retratat per Truffaut a El petit salvatge va brindar l'oportunitat de provar les seves teories amb un estrepitós fracàs: l'educació natural no humanitzar el nen llop . No va ser possible treure l'home social que amagava els seus instints naturals, no va ser possible convertir-lo en un perfecte ciutadà.

l final del salvatge de Aveyron és reflex dels resultats finals. Encara que es van produir avenços significatius en la parla i en l'associació d' imatges, va acabar als pocs anys en una Escola de sordmuts abandonat pel preceptor que havia dirigit l'experiment.

La teoria de l'educació de Rousseau resulta innovadora ja que la construeix a partir d'una visió evolutiva de la psicologia del nen fins que arriba al ple desenvolupament. Contempla les fases de la seva evolució natural i assenyala les mesures pedagògiques més d'acord amb cada fase i amb el nivell de coneixements i de desenvolupament de les capacitats naturals. La figura del tutor s'alça com un personatge central perquè és el que l'orienta i el que l'avisa de les perilloses tendències existents en la naturalesa humana. El preceptor deixa sentir la "veu de la naturalesa", però, al mateix temps, representa la "veu de la raó" que posa sobreavís davant els riscos de la pròpia naturalesa.

Relegava a la dona a un paper secundari, un paper dependent i dirigit a modelar la seva imatge ideal de feminitat. Aquest context d'idees va servir al seu dia per justificar la validesa i vigència de dos destins socials diferents per a cada sexe i en conseqüència dos models educatius diferents per a l'home i la dona.

Deia que l'home i dona són iguals biològicament, però la seva naturalesa racional i per tant, la seva ulterior projecció social són radicalment diferents i per tant, necessiten d'una formació diferent per a cada sexe. Els dos elements que caracteritzaran la naturalesa femenina seran la maternitat i sobretot la subjecció al marit.

Marie Jean Antoine de Caritat Condorcet (1743-1794). Polític i enciclopedista francès, filòsof i matemàtic.  Marquès de Condorcet.

"Ofrecer a todos los individuos de la especie humana los medios de proveer a sus necesidades, de asegurar su bienestar, de conocer y ejercer sus derechos, de entender y cumplir sus deberes; asegurar a cada uno de ellos la facilidad de perfeccionar su industria, de capacitarse para las funciones sociales a las cuales tiene derecho a ser llamado, de desarrollar en toda su extensión los talentos que ha recibido de la naturaleza, y de este modo establecer entre los ciudadanos una igualdad de hecho, y hacer real la igualdad política reconocida por la ley: tal debe ser el primer objetivo de una instrucción nacional y, desde este punto de vista, constituye para el poder público un deber de justicia."
Condorcet (1792), Informe y proyecto de decreto sobre la organización general de la instrucción pública.
http://www.xtec.es/~mcodina3/educacio/text.htm

• Educació pública i laica.  La instrucció pública tenia com a objectiu oferir a cada individu la facilitat de desenvolupar les seves facultats naturals, atendre les seves necessitats i d'assegurar el seu benestar, de conèixer i exercir els seus drets i de perfeccionar la seva capacitat productiva.
• Pretenia que la instrucció establís en els ciutadans la igualtat d'oportunitats i fes efectiva la igualtat dels drets reconeguda per la llei.
• Defensa dels drets humans i de les dones. Coeducació.
• L'escola estava dividida en 5 nivells: Primàries, secundàries, instituts, liceus i la societat nacional de ciències i arts.
• Els mètodes d'ensenyament han de partir de la raó i l'experimentació.
• Instruir als adults.

http://ormijangos08.blogspot.com/2009/09/propuesta-educativa-de-condorcet.html

Johann Christoph Friedrich Schiller (1759-1805). Poeta, dramaturg, filòsof i historiador alemany.


La institución escolar també és un instrument del despotismo il·lustrat. Basat en la uniformització i el centralisme.
Imperi Romà: llengua-dret-religió
Imperi Napoleònic: llengua-dret-escola